ITINERARI 2 - Glogster

ITINERARI 4 - GLOGSTER

ITINERARI 4 - MAPA DE MONTJUÏC

ITINERARI 4 - TELEFERIC DE MONTJUÏC

Es un transbordador hecho por el arquitecto Carles Buïgas. El teleférico une la zona de Miramar, se a decir, desde la montaña de Montjuic (torre de Jaume I) junto al World Trade *Center en medio del Puerto Viejo de Barcelona (torre de San Sebastián). Casi todo el recorrido se realiza sobre el mar. El punto más alto es la torre de Jaume I, situada justo en mitad del recorrido. Empezó a funcionar en 1931 cuando había cuatro cabinas, dos entre Miramar y Jaume I y dos entre Jaume I y San Sebastián, de forma que había que hacer transbordo a la mitad. Hubo un cierre debut a la Guerra Civil, pero en 1963 se reabrió con dos cabinas, que realizan el recorrido completo. El teleférico lo utilizan los turistas que visitan Barcelona puesto que las vistas de la ciudad desde la línea son realmente magníficas.

ITINERARI 4 - ANÈCDOTA

Íbamos Oscar, Roger, Gerard e Ismael por unas escaleras mecánicas que había a Montjuic y observamos que había unas cámaras de cine y se veía que iban a grabar una película, y nosotros nos vamos sorprende mucho, también antes de llegar en su punto de encuentro vamos sentar-nos a unos bancos de piedra, cuando una compañera se va sentar sobre un nido de hormigas y le hicieron picaduras a las piernas.

ITINERARI 4 - DESCOBRIMENT DE LA MONTANYA DE MONTJUÏC

  Todo el grupo hemos quedado a las 7:45h a la parada del autobús 157 de “Can Clota”, al coger el autobús iremos dirección todo recto hasta llegar a Plaza España, donde allá hemos quedado a las 9:00h abajo de una de Torres Venecianas 

Torres Venecianas

habremos quedado con el profesorado y cuando acaben de pasar lista, ya podemos empezar el Credito. 
Nuestro punto de partida será la Plaza de España y, a partir de aquí, iremos subiendo montaña arriba a adentrarnos en este espacio lúdico-deportivo.
Desprendido a las 12:00h hemos quedado con el profesorado al Estadio Olìmpico Peveter

En la montaña de Montjuic, entre la Plaza España y el Palacio Nacional, hay muchas representaciones de de personajes de la mitología grecoromana,

Ahora salimos del punto de encuentro y vamos todo recto montaña arriba y a la derecha *despues de subir unas escaleras mecánicas encontraremos Caixa Forum

Este edificio era una comisaría, después fue un almacén de feria y actualmente se un museo. Ahora en el museo se hacen exposiciones de Pedro Madueño y de Goya.Cuando acabemos de visitar Caja Foro subimos dirección Palau Nacional,

El Palacio acoge el Museo de Arte de Cataluña, donde se pueden visitar obras de arte Románico, Gótico, Moderno y Barroco. El Museo de Arte, se construyó al 1929 para acoger la Feria Internacional, Los edificios donde están situados a ambos lados de la Avenida María Cristina, son mayoritariamente Museos y lugares de turismo. Después Tendremos que encontrar la Fuente Mágica que esta justamente delante del Palacio Nacional.

Cuando hallamos  acabado tendremos que ir al Estadio Olímpico de Montjuic,

El estadio fue inaugurado al 1929, el arquitecto fue en Pere Domènech y Roura de después El Estadio Olímpico se va reinaugurar al 1989 con el motivo de la Copa del Mundo de Atletismo. Pro El acontecimiento más importante fueron los Juegos Olímpicos de Barcelona al 1992. Ahora vamos al Palacio San Jordi que esta al lado, el Palacio acogió las competiciones de gimnasia artística, las finales de balonmano y también de voleibol. Cuando ya me acabar encontraremos Torre Calatrava

Esta torre hace la función de telecomunicaciones su nombre se de un señor que se llama Santiago Calatrava. Ahora tenemos que ir al campo de béisbol que esta junto a la torre Calatrava, la pista de hípica, y el gimnasio de la fuixarda se encuentran por el pueblo Español de Montjuic, después de encontrar los lugares vamos a la Fuente del Gato, se llama así porque don sale el agua hay una cara de un gato y así cordero la canción de:

Baixant de la font del gat,
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com se diu:
Marieta, Marieta,
pregunteu-li com se diu:
Marieta de l'ull viu.

Ahora cuando estemos allá nos hacemos una foto de todo el grupo.

Font del Gat

Cuando ya hayamos acabado de hacernos la foto vamos al Teatro Griego se intentará entrar pro si esta cerrado hay un letrero a mano derecha que pone Teatro Griego, allá pone porque esta cerrado en esta epoca. 

Este nombre se porque se celebró el festival de verano, Actualmente el teatro funciona y té unos jardines que se llaman El l’Aríbal, Ahora vamos hacia la Fundación Miró y ella tenemos que decir quién fue que fue, Miró fue un pintor muy famoso y un escultor, grabador y ceramista español, el arquitecto de la Fundación Miró fue un señor llamado Josep Lluís Sert. La Fundación se empezó a construir al 1972 y se acabó el 10 de junio del 1975.
En general se hacen exposiciones sobre la vida artística de Joan Miró.
Cuando ya salgamos a la calle nos me dado cuento de que la avenida cambia de nombre y ahora se denomina avenida de Miramar, veremos unos jardines que se llaman Padre Cinto.

Ocupan una extensión de 4,3 ha. Y fueron inaugurados al año 197, Antiguamente este lugar era utilizado como cantera. Entramos a los jardines y veremos un árbol que se llama El Ginkgo, se un árbol sin parientes cercanos que vivan, al entrar veremos estanques con dos esculturas de mujeres, el Ginkgo Biloba se un medicamento que ayuda a mejorar la memoria problemas leves de memoria ocasionales, especialmente en el envejecimiento.
Aquí tenéis una foto del medicamento y del árbol.

A los estaños encontramos unas plantas, se llaman plantas acuáticos, y la superficie que en total de este estaños sueño 4,30 ha con 2.800m2 de parterres y un entramado de caminos que recortan grandes praderías de césped, y las flores que traen que trae la mujer de la escultura sueño Lirios el estatua trae un poema, se este:

Bonica es la rosa

Mes ho es el ram

Mes ho es el lliri

Que floreix tot l’any.

Cuando  ya hemos acabado el Credito de Sintesi, vamos hacia Plaza España y cogemos el autobús 157 hacia Esplugues de Llobregat.

ITINERARI 2 - El Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) deBarcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner.

La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu.

 L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental.

 Al 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.

ITINERARI 2 - Anècdota

Estàvem per el barri Gòtic caminant per entrar a un museu i vam veure a un inmigran venen uns ninots d’una sèrie que es diu Los Simpsons que es movien sols sense fils ni res, i ens els vam quedar mirant i vam dir u mirem mes tard que encara estarà...quan vam sortir ja  no estava perquè la policia l’estava buscant i el senyor sen va anar corrents .

ITINERARI 2 - Mapa del Barri Gòtic

ITINERARI 2 - El Barri Gòtic

Com arribar a Barcelona des de Esplugues de Llobregat?

Sortim de casa amb tiemp, per arribar a la parada de tram ‘’Can Clota’’ a las 8h. Para trobar-nos tot el grup 13. Ens dirigim direcció ‘’Francesc Macià’’ fins a la parada ‘’Palau Reial’’, on agafarem el metro, L3 on fem trasbord. Un cop al metro agafem direcció Catalunya, on baixarem per arribar a La Rambla a les 8.50h., només em de baixar un petit tros per arribar al Punt de trobada: Font de Canaletes a les 9h. Un cop em passat llista i em pressentatel programa del dia 2, començem l’itinerari preparat anteriorment. 


Comencem l'itinerari...


Ens trobem a la Plaça Catalunya, haurem de buscar un deu grecoromà, just damunt d’un important banc, es Mercuri o Hermes un cop em vist el deu, ens dirigim a la cantonada de la banda del mar. 

 A la dreta trobem una escultura que El president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià se la va dedicar a Josep Maria Subirats, la qual em decidit fotografiar un escultor i pintor espanyol nascut a Barcelona el 11 de març del 1927, al barri de Poble nou.

 Seguim cap a l’esquerra, abans d’arribar a Hard Rock Café baixem un petit carreró. A l’esquerra es troba la Plaça de Ramon Amadeu, Era un escultor català perseguit per els francesos. Va viure del 1745 al 1821.

 Davant tindrem església de Santa Anna, d’estil gòtic, el claustre està format per 40 arcs que rodejen una zona de jardí. Un cop sortim, seguim per l’arcada que ens portarà al Carrer de Santa Anna, gireu primer a l’esquerra i tot seguit a la dreta fins al Carrer de Bertrellans, el qual té 7 fanals. Arribarem a la Vila de Madrid on s'hi troben les restes de la necròpoli romana, les quals vorejaven el camí de entrada a la ciutat

 Un cop hem vist la necròpoli, ens dirigim al Passatge Duc de Victòria, desprès de girar a la dreta agafant l’estret carrer Duc de Victòria arribem al carrer de la Portaferrissa, dit aixi per la impressió que va causar la porta i el potent que tancava la obertura que donava a la rambla, seguim aquest carrer fins abans d’arribar a la Rambla, veurem el carrer del Petrixol, un petit carrer amb certa història on trobem una pastisseria que destaca sobre les altres tendes.

 Veiem unes rajoles a la paret i les fotografiem, i trobem representats personatges com: Joan Magriña y San Roman, Mauricio Serrahima Pala, Lluis Serrahima Camin, Joan Anton Maragall noble, Maurici Serrahima i Bofill.

 Un cop vistes les rajoles i haver descansat, decidim continuar el itinerari. Seguim cap a la dreta fins la Plaça del Pi. S’anomena així perque devant robem l’església del Pi, una església gòtica.  

 Seguim per el carrer dels Banys nous, dit així perquè quan la ciutat es feia gran, van passar tots els banys a aquell carrer, d’allà el seu nom. En aquest carrer hi ha sobretot joieries, xurreries i llibreries i fins i tot una sombreria. 

 Seguim l’itinerari arribant al carrer del Call, on trobem restes de l’antiga muralla de Barcelona, ja que la paret sobresurt i no es regular.

 A la següent cantonada, hauria de trobar-se una petita estàtua, però preguntant a gent, vam aconseguir saber que va  el carrer de Sant Ramon del Call. En aquest carrer trobarem una sinagoga.

 A l’entrada la porta es molt petita, i a dins s’hi trobaven unes dones parlant. Per poder observar-les em tingut que aixecar un petit mantell vermell que ocupa gran part de la porta

 Un cop em pres nota, seguim el carrer de Sant Domènec del Call, un cop em arribat al final, girem a l’esquerra un petit tros i tot seguit trobarem el carrer de Sant Felip Neri. Al final trobarem una plaça pentagonal, es a dir, té 5 costats. A les parets, podem observa restes de bala de temps enrere, i si seguim observant, trobem els mateixos fanals que al Carrer Bertrellans, però lleugerament diferents.

 L’única sortida de la plaça es l’arcada, que comunica la plaça amb el carrer Montjuïc del bisbe, tombem a la dreta i veiem el pont gòtic que connecta dos places, la plaça Garriga i Bachs amb la plaça Sant Jaume, i arriba al Palau de la Generalitat.
Girem a la dreta per el carrer de la Pietat on trobem una placa, amb l'inscripció:‘’Apel·les Mestres nacido en el corazón de Barcelona. Ha recibido el homenaje de la ciudad y de toda Cataluña. Les corporaciones se complacen a recordarlo ( 1935 )’’

 Abans d’arribar a la Casa de les Canonges, trobem el portal de la pietat de la catedral, en l’arc hi està representada l’escena de la verga Maria sostenint a Jesús, després de ser mort.

 La catedral de Barcelona va ser construïda durant els segles XII i XV, d’estil arquitectònic gòtic i neogòtic.

 Ara ja, arribem a la Casa de les Canonges, prové dels canonges, uns eclesiàstics membres d’un capítol, una catedral o una col·legiata, que segueixen una vida en comú regida per una regla mentre compaginen la vida apostòlica i l’ofici clerical, seguim fins el carrer de Paradís on trobem l’antic Temple Romà.

Dins s’hi troben tres columnes del segle I aC, actualment es un Centre Excursionista de Catalunya.

A la placa que hi ha al mur s’hi pot veure una commemoració a Joan Amades i Gelats, pel centenari de la mort d’aquest folklorista.

Quan em acabat, sortim de nou al carrer de la Pietat i a la dreta trobem el palau del Loctinent que Conserva els documents i el 1994 va deixar de ser l’Arxiu de la Corona d’Aragó ser traslladat. Un lloctinent és Persona de menor rang jeràrquic que una altra, que pot fer-se càrrec de les atribucions i funcions del mateix. 

Comencem a resseguir l’edifici fins trobar-nos a la Plaça del Rei, ens col·loquem davant de l’edifici. Al voltant s’hi troben Palau del Lloctinent, Saló del Tinell, Església de Santa Agatha, Museu de la història de la ciutat. EL Saló del Tinell té la funció de rebre ambaixades y feien nombrosos banquets. També funcionava como sala de cerimònies. Va haver un fet històric: Els reis Catòlics, van rebre en aquesta plaça a Colón quan va rebre d’Amèrica.

 Seguim per el carrer del Veguer que ens porta a la Lliberteria i puerm fins a la Plaça de Sant Jaume (un veguer es el representant d’un copríncep, i una vegueria és un territori on s’estenia la jurisdicció d’un veguer). Aquí trobem dos edificis que destaquen; la Generalitat i L’ajuntament

Seguim per el carrer Jaume I fins la Plaça de l’Àngel, on es troba la via laietana, on es trobaben els laietans, eren Individus d’un poble ibèric preromà establert a les actuals comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès. Creuem Via Laietanai entrem al barri de la Ribera, entre els núm. 64-66 hi ha una placa:”De mare gitana, d’obrera estirp i de lleial nació: de dignitat poeta. El poble a un enemic ben noble en el centenari de la seva arribada al moll”.

Al següent carrer trobem l’esglèsia de Santa Maria del Mar, construïda el 1329 i acabada al cap d’uns 50 anys.

Seguim les facanes de l’esglèsia fins arribar a una placeta per arribar al Fossar de les Moreres,FOTO un monument commemoratiu en homenatge als catalans caiguts durant la Guerra de Successió, a la pared indica: ‘’Al fossar de les moreres no s’hi enterra cap traïdor fins pendent nostres banderes serà l’urna de l’honor’’

Un cop acabem de veure el fossar, seguim per el passeig del born. A l’esquerra trobem el carrer de la Montcada,on s’hi troben una sèrie de palaus.
Al núm. 23 trobem la Casa de la Torre Triforada.
Al núm. 20 el Palau de les Dalmases, es l’entitat cultural OMNIUM, dedicada a la promoció de la llengua i a la cultura catalana.

Seguim el carrer fins le núm. 15, on trobem el Palau de Berenguer d’Aguilar, la seu del Museu Picasso. Les antigues tines romanes que es troben a dins es feien servir per guardar el grà.

Sortim al carrer de nou, i busquem el núm. 12 trobem la col·lecció Rocamora del Museu Tèxtil i d’Indumentària.

Un cop em vist ve el carrer, tombem al carrer Princesa fins la Plaça d’en Mercús. Veiem una esglèsia i el carrer d’Assonadors on els assonadors Posen (alguna cosa) al punt que ha de tenir, fer madurar. A l’altra banda trobem el carrer Carder i tot seguit el carrer Giralt de Pellisser, el giralt era un home que treballava amb les pells. La seva funció era tractar les pells, assecar-leas, pentinar-les, tintar-les, tallar-les i cosir-les a la mida adient, i finalment, poder fer un abric i vendre'l a qualsevol comprador disponible a pagar el seu preu.

Arribem al carrer de Sant Pere més Baix i agafem amunt el carrer Mare de Déu del Pilar fins arribar al Sant Pere més Alt on trobem el Palau de la Música Catalana.

 

Aquí ens parem a observar amb atenció tot el palau i respondre algunes preguntes...

Es d’estil modernista, i l’arquitecte es Lluís Domènech i Muntaner, l’edifici rep el nom de Palau de la Música. Entre les dos facanes observem que una es més classica, es a dir, una esta mes elavorada que l’altre, hi ha representat un arbre. El Palau s’ha ampliat perquè té una gran activitat i necessitaven mes espai, d’aquí ve el Petit Palau. 

  

ITINERARI 1- CASA AMETLLER

El segon gran monument modernista del passeig de Gràcia. Forma part de l'Illa de la Discòrdia", juntament amb la casa Lleó i Morera entre d’altres.

Va ser construïda l'any 1898 quan l'industrial xocolater; Antoni Amatller i Costa, va voler transformar un edifici vell. Va encarregar les obres a Puig i Cadafalch, que va donar-li l'aparença de palau gòticurbà. Puig i Cadafalch va crear la Casa Amatller amb una lectura molt personal del gòtic, barreja el gòtic català amb el gòtic dels Països Baixos. Destaca l'esglaonada façana de reminiscències nòrdiques, que recorda a una tauleta clàssica de xocolata.

El pis principal és un dels pocs de Barcelona que encara conserven la riquesa ornamental i l'atmosfera daurada i opulenta d'aquella burgesia de l'Eixample.

Actualment acull les oficines de l'Institut Amatller d'Art Hispànic. 

ITINERARI 1- MAPA DE L'EIXAMPLE

ITINERARI 1- ANECDOTA

Estàvem per un carrer de Barcelona buscant informació d’unes cases que hi havia per allà quan va sortir un veí i li vam preguntar i ens va dir que a la casa del costat hi vivia un famós jugador del Barça, es diu Gerard Lopez i vam anar davant de casa seva i vam fer una foto.

INTRODUCCIÓ

Cap al 1850, la necessitat d’enderrocar les muralles per possibilitar l’expansió de la ciutat esdevingué un requeriment reivindicatiu, tant per la burgesia com per les capes populars barcelonines. Després d’un seguit de negociacions amb el govern central, es va autoritzar l’enderrocament de les muralles i de la Ciutadella que asfixiaven el creixement de la ciutat. Aquest fet permetia la possibilitat d’urbanitzar l’espai comprès entre la ciutat i els pobles de l pla, i per tant, organitzar una nova fase expansiva de la ciutat mitjançant la construcció d’un eixample.

L’abril de 1859 l’Ajuntament va convocar un concurs de projectes de l’eixample per a la ciutat que va guanyar l’arquitecte municipal Rovira i Trias. Prescindint d’aquesta decisió municipal, un decret del govern de Madrid va imposar un projecte d’Ildefons Cerdà. L’eixample era una realitat a l‘acabament de segle in enllaçava la ciutat vella amb els pobles industrials del pla de Barcelona (Sants, Gràcia, Sant Martí, Sant Andreu, etc). El pla Cerdà va anar experimentant una adulteració progressiva; l’Ajuntament va anar modificant les ordenances per autoritzar augments del volum edificat. Els successius canvis a les illes de cases fan que a l’Eixample actual, del pla Cerdà només se’n pugui reconèixer la trama; l’edificació té poc a veure amb la idea original.

El Pla Cerdà va ser un pla de reforma i eixample de Barcelona de 1860, amb una forma quadriculada e igualitària. Va ser creada per l’enginyer Ildefons Cerdà, la seva aprovació va tindre una forta polèmica per haver estat imposat des del govern de l’estat espanyol en contra del pla d’Antoni Rovira i Trias que havia guanyat un concurs de l’Ajuntament de Barcelona.

Proposava una quadricula de mansanes de 113,3 metres des del Besòs fins a Montjuïc, amb carrers de 20 a 60 metres amb una alçada màxima de 16 metres de construcció.

Les mansanes tenien xamfrans de 45°, per a permetre una millor visibilitat. El desplegament del pla va durar quasi un segle.

Al llarg d’aquest temps el pla s’ha anat transformant.

El 1841 l’Ajuntament de Barcelona va crear un concurs per promoure el desenvolupament de la ciutat.

Els interessos dels propietaris del sòl i l’especulació van desvirtuar finalment el Pla Cerdà.

Perímetre: 0.85 + 0.6 + 0.8 + 1 = 3.25km

Area: (B+b) x h / 2 =  (0.6+1) x 0.8 / 2 = 0.64 km² 

La Rajoleta

El seu nom comercial i popular es La Rajoleta, i el seu nom real es Fàbrica Pujol i Bausis.

Es va crear a l’any 1858 i es va tancar als 1960 aproximadament.

Els arquitectes que van utilitzar rajoles d’aquesta fàbrica van ser: Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Salvador Valeri, Francesc, Bonaventura Bassegoda, Josep Font i Gumà i Enric Sagnier i Josep Azemar.