ITINERARI 2 - El Barri Gòtic

Com arribar a Barcelona des de Esplugues de Llobregat?

Sortim de casa amb tiemp, per arribar a la parada de tram ‘’Can Clota’’ a las 8h. Para trobar-nos tot el grup 13. Ens dirigim direcció ‘’Francesc Macià’’ fins a la parada ‘’Palau Reial’’, on agafarem el metro, L3 on fem trasbord. Un cop al metro agafem direcció Catalunya, on baixarem per arribar a La Rambla a les 8.50h., només em de baixar un petit tros per arribar al Punt de trobada: Font de Canaletes a les 9h. Un cop em passat llista i em pressentatel programa del dia 2, començem l’itinerari preparat anteriorment. 


Comencem l'itinerari...


Ens trobem a la Plaça Catalunya, haurem de buscar un deu grecoromà, just damunt d’un important banc, es Mercuri o Hermes un cop em vist el deu, ens dirigim a la cantonada de la banda del mar. 

 A la dreta trobem una escultura que El president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià se la va dedicar a Josep Maria Subirats, la qual em decidit fotografiar un escultor i pintor espanyol nascut a Barcelona el 11 de març del 1927, al barri de Poble nou.

 Seguim cap a l’esquerra, abans d’arribar a Hard Rock Café baixem un petit carreró. A l’esquerra es troba la Plaça de Ramon Amadeu, Era un escultor català perseguit per els francesos. Va viure del 1745 al 1821.

 Davant tindrem església de Santa Anna, d’estil gòtic, el claustre està format per 40 arcs que rodejen una zona de jardí. Un cop sortim, seguim per l’arcada que ens portarà al Carrer de Santa Anna, gireu primer a l’esquerra i tot seguit a la dreta fins al Carrer de Bertrellans, el qual té 7 fanals. Arribarem a la Vila de Madrid on s'hi troben les restes de la necròpoli romana, les quals vorejaven el camí de entrada a la ciutat

 Un cop hem vist la necròpoli, ens dirigim al Passatge Duc de Victòria, desprès de girar a la dreta agafant l’estret carrer Duc de Victòria arribem al carrer de la Portaferrissa, dit aixi per la impressió que va causar la porta i el potent que tancava la obertura que donava a la rambla, seguim aquest carrer fins abans d’arribar a la Rambla, veurem el carrer del Petrixol, un petit carrer amb certa història on trobem una pastisseria que destaca sobre les altres tendes.

 Veiem unes rajoles a la paret i les fotografiem, i trobem representats personatges com: Joan Magriña y San Roman, Mauricio Serrahima Pala, Lluis Serrahima Camin, Joan Anton Maragall noble, Maurici Serrahima i Bofill.

 Un cop vistes les rajoles i haver descansat, decidim continuar el itinerari. Seguim cap a la dreta fins la Plaça del Pi. S’anomena així perque devant robem l’església del Pi, una església gòtica.  

 Seguim per el carrer dels Banys nous, dit així perquè quan la ciutat es feia gran, van passar tots els banys a aquell carrer, d’allà el seu nom. En aquest carrer hi ha sobretot joieries, xurreries i llibreries i fins i tot una sombreria. 

 Seguim l’itinerari arribant al carrer del Call, on trobem restes de l’antiga muralla de Barcelona, ja que la paret sobresurt i no es regular.

 A la següent cantonada, hauria de trobar-se una petita estàtua, però preguntant a gent, vam aconseguir saber que va  el carrer de Sant Ramon del Call. En aquest carrer trobarem una sinagoga.

 A l’entrada la porta es molt petita, i a dins s’hi trobaven unes dones parlant. Per poder observar-les em tingut que aixecar un petit mantell vermell que ocupa gran part de la porta

 Un cop em pres nota, seguim el carrer de Sant Domènec del Call, un cop em arribat al final, girem a l’esquerra un petit tros i tot seguit trobarem el carrer de Sant Felip Neri. Al final trobarem una plaça pentagonal, es a dir, té 5 costats. A les parets, podem observa restes de bala de temps enrere, i si seguim observant, trobem els mateixos fanals que al Carrer Bertrellans, però lleugerament diferents.

 L’única sortida de la plaça es l’arcada, que comunica la plaça amb el carrer Montjuïc del bisbe, tombem a la dreta i veiem el pont gòtic que connecta dos places, la plaça Garriga i Bachs amb la plaça Sant Jaume, i arriba al Palau de la Generalitat.
Girem a la dreta per el carrer de la Pietat on trobem una placa, amb l'inscripció:‘’Apel·les Mestres nacido en el corazón de Barcelona. Ha recibido el homenaje de la ciudad y de toda Cataluña. Les corporaciones se complacen a recordarlo ( 1935 )’’

 Abans d’arribar a la Casa de les Canonges, trobem el portal de la pietat de la catedral, en l’arc hi està representada l’escena de la verga Maria sostenint a Jesús, després de ser mort.

 La catedral de Barcelona va ser construïda durant els segles XII i XV, d’estil arquitectònic gòtic i neogòtic.

 Ara ja, arribem a la Casa de les Canonges, prové dels canonges, uns eclesiàstics membres d’un capítol, una catedral o una col·legiata, que segueixen una vida en comú regida per una regla mentre compaginen la vida apostòlica i l’ofici clerical, seguim fins el carrer de Paradís on trobem l’antic Temple Romà.

Dins s’hi troben tres columnes del segle I aC, actualment es un Centre Excursionista de Catalunya.

A la placa que hi ha al mur s’hi pot veure una commemoració a Joan Amades i Gelats, pel centenari de la mort d’aquest folklorista.

Quan em acabat, sortim de nou al carrer de la Pietat i a la dreta trobem el palau del Loctinent que Conserva els documents i el 1994 va deixar de ser l’Arxiu de la Corona d’Aragó ser traslladat. Un lloctinent és Persona de menor rang jeràrquic que una altra, que pot fer-se càrrec de les atribucions i funcions del mateix. 

Comencem a resseguir l’edifici fins trobar-nos a la Plaça del Rei, ens col·loquem davant de l’edifici. Al voltant s’hi troben Palau del Lloctinent, Saló del Tinell, Església de Santa Agatha, Museu de la història de la ciutat. EL Saló del Tinell té la funció de rebre ambaixades y feien nombrosos banquets. També funcionava como sala de cerimònies. Va haver un fet històric: Els reis Catòlics, van rebre en aquesta plaça a Colón quan va rebre d’Amèrica.

 Seguim per el carrer del Veguer que ens porta a la Lliberteria i puerm fins a la Plaça de Sant Jaume (un veguer es el representant d’un copríncep, i una vegueria és un territori on s’estenia la jurisdicció d’un veguer). Aquí trobem dos edificis que destaquen; la Generalitat i L’ajuntament

Seguim per el carrer Jaume I fins la Plaça de l’Àngel, on es troba la via laietana, on es trobaben els laietans, eren Individus d’un poble ibèric preromà establert a les actuals comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès. Creuem Via Laietanai entrem al barri de la Ribera, entre els núm. 64-66 hi ha una placa:”De mare gitana, d’obrera estirp i de lleial nació: de dignitat poeta. El poble a un enemic ben noble en el centenari de la seva arribada al moll”.

Al següent carrer trobem l’esglèsia de Santa Maria del Mar, construïda el 1329 i acabada al cap d’uns 50 anys.

Seguim les facanes de l’esglèsia fins arribar a una placeta per arribar al Fossar de les Moreres,FOTO un monument commemoratiu en homenatge als catalans caiguts durant la Guerra de Successió, a la pared indica: ‘’Al fossar de les moreres no s’hi enterra cap traïdor fins pendent nostres banderes serà l’urna de l’honor’’

Un cop acabem de veure el fossar, seguim per el passeig del born. A l’esquerra trobem el carrer de la Montcada,on s’hi troben una sèrie de palaus.
Al núm. 23 trobem la Casa de la Torre Triforada.
Al núm. 20 el Palau de les Dalmases, es l’entitat cultural OMNIUM, dedicada a la promoció de la llengua i a la cultura catalana.

Seguim el carrer fins le núm. 15, on trobem el Palau de Berenguer d’Aguilar, la seu del Museu Picasso. Les antigues tines romanes que es troben a dins es feien servir per guardar el grà.

Sortim al carrer de nou, i busquem el núm. 12 trobem la col·lecció Rocamora del Museu Tèxtil i d’Indumentària.

Un cop em vist ve el carrer, tombem al carrer Princesa fins la Plaça d’en Mercús. Veiem una esglèsia i el carrer d’Assonadors on els assonadors Posen (alguna cosa) al punt que ha de tenir, fer madurar. A l’altra banda trobem el carrer Carder i tot seguit el carrer Giralt de Pellisser, el giralt era un home que treballava amb les pells. La seva funció era tractar les pells, assecar-leas, pentinar-les, tintar-les, tallar-les i cosir-les a la mida adient, i finalment, poder fer un abric i vendre'l a qualsevol comprador disponible a pagar el seu preu.

Arribem al carrer de Sant Pere més Baix i agafem amunt el carrer Mare de Déu del Pilar fins arribar al Sant Pere més Alt on trobem el Palau de la Música Catalana.

 

Aquí ens parem a observar amb atenció tot el palau i respondre algunes preguntes...

Es d’estil modernista, i l’arquitecte es Lluís Domènech i Muntaner, l’edifici rep el nom de Palau de la Música. Entre les dos facanes observem que una es més classica, es a dir, una esta mes elavorada que l’altre, hi ha representat un arbre. El Palau s’ha ampliat perquè té una gran activitat i necessitaven mes espai, d’aquí ve el Petit Palau.