INTRODUCCIÓ

Cap al 1850, la necessitat d’enderrocar les muralles per possibilitar l’expansió de la ciutat esdevingué un requeriment reivindicatiu, tant per la burgesia com per les capes populars barcelonines. Després d’un seguit de negociacions amb el govern central, es va autoritzar l’enderrocament de les muralles i de la Ciutadella que asfixiaven el creixement de la ciutat. Aquest fet permetia la possibilitat d’urbanitzar l’espai comprès entre la ciutat i els pobles de l pla, i per tant, organitzar una nova fase expansiva de la ciutat mitjançant la construcció d’un eixample.

L’abril de 1859 l’Ajuntament va convocar un concurs de projectes de l’eixample per a la ciutat que va guanyar l’arquitecte municipal Rovira i Trias. Prescindint d’aquesta decisió municipal, un decret del govern de Madrid va imposar un projecte d’Ildefons Cerdà. L’eixample era una realitat a l‘acabament de segle in enllaçava la ciutat vella amb els pobles industrials del pla de Barcelona (Sants, Gràcia, Sant Martí, Sant Andreu, etc). El pla Cerdà va anar experimentant una adulteració progressiva; l’Ajuntament va anar modificant les ordenances per autoritzar augments del volum edificat. Els successius canvis a les illes de cases fan que a l’Eixample actual, del pla Cerdà només se’n pugui reconèixer la trama; l’edificació té poc a veure amb la idea original.

El Pla Cerdà va ser un pla de reforma i eixample de Barcelona de 1860, amb una forma quadriculada e igualitària. Va ser creada per l’enginyer Ildefons Cerdà, la seva aprovació va tindre una forta polèmica per haver estat imposat des del govern de l’estat espanyol en contra del pla d’Antoni Rovira i Trias que havia guanyat un concurs de l’Ajuntament de Barcelona.

Proposava una quadricula de mansanes de 113,3 metres des del Besòs fins a Montjuïc, amb carrers de 20 a 60 metres amb una alçada màxima de 16 metres de construcció.

Les mansanes tenien xamfrans de 45°, per a permetre una millor visibilitat. El desplegament del pla va durar quasi un segle.

Al llarg d’aquest temps el pla s’ha anat transformant.

El 1841 l’Ajuntament de Barcelona va crear un concurs per promoure el desenvolupament de la ciutat.

Els interessos dels propietaris del sòl i l’especulació van desvirtuar finalment el Pla Cerdà.

Perímetre: 0.85 + 0.6 + 0.8 + 1 = 3.25km

Area: (B+b) x h / 2 =  (0.6+1) x 0.8 / 2 = 0.64 km² 

La Rajoleta

El seu nom comercial i popular es La Rajoleta, i el seu nom real es Fàbrica Pujol i Bausis.

Es va crear a l’any 1858 i es va tancar als 1960 aproximadament.

Els arquitectes que van utilitzar rajoles d’aquesta fàbrica van ser: Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Salvador Valeri, Francesc, Bonaventura Bassegoda, Josep Font i Gumà i Enric Sagnier i Josep Azemar.